Aquest Estiu

Pasen les hores, pasen els dies, els mesos, els anys...
Aquest últim més la meva vida ha estat una carrera sens parar.
D'aqui cap allà tot el dia, examens, preses de pel, coneixer gent [Alguna millor que d'altre], viure la vida al limit i aprofitar-la al maxim.

Aquest estiu serà molt diferent als altres estius, durant els últims anys no he pogut gairebe disfrutar de mi mateix, ara amb 21 anys m'he n'adono de que em queda molt per coneixer i per descobrir de mi mateix; en aquest últims anys he perdut bastant la consciencia de la meva persona i m'he allunyat del que era anteriorment.

Ara fa uns 6 mesos era una persona mesquina, que habia perdut els amics, egoista, afartat de la vida, gandul, sense ganes de fer res ni viure, vaig arribar als 100 kg de pes, i em vaig donar per acabat.

Avui mateix, me'n adono de que estic mes feliç, soc mes divertit i estic menys estressat, tinc una serie de gent al costat que no me la mereixo (encara que els antics companys se que no els tornare a tenir al meu costat), torno a posar la gent i els seus problemes per davant dels meus (encara que despres no es retorni), faig exercici, he perdut gairebe 20 kg, he millorat bastant el meu aspecte físic, i em puc concentrar millor en les coses.

Ara la gent em diu que sóc massa optimista, que em deixo portar sense fer res... Pero no es això, les coses arriben quan han d'arribar, sense forçar-les les coses surten soles.

No em penedeixo de tot el que he viscut fins ara, perque sino ho hagues viscut no seria com soc, i igual seria un pobre descerebrat que fuma porros en una cantonada, o un caçador de noies les nits de cap de setmana...

Ara mateix soc com soc, soc com vull ser, soc la persona que esta allà; soc Dark Botxy; Soc Roger.


Ahir a la nit vai escriure aixo al meu antic fotolog en una anada d'olla. I ara la canço que estaba escoltant mentre escribia.

Namaste and good Luck.