La vida pasa a un ritme desorbitat, me'n adono de les coses quan ja han pasat i veig que no he reaccionat correctament davant els fets, i he realitzat alguna tonteria o estupidesa sense pensar abans amb claretat i posar les cartes sobre la taula.
Durant tots aquests anys, he anat creant una carcasa en mi, amagant tots els simbols de debilitat i fragilitat en mi, intentant que la gent del meu voltant, poca pero bona, no es preocupes gaire per mi. Gairebe sempre, he donat una aparença alegre, optimista i forta que he intentat contagiar a la gent del meu voltant per tal d'ajudar-los i veurel's feliços.
Pero arriba un moment que et canses de fer de Celestina, d'ajudar a arreglar una relació,... no sóc diferent a la resta de persones, jo també tinc ganes de tenir algu a qui abraçar per les nits, per asseure'm al sofa a veure una pelicula o anar a tumbar-nos a la gespa a veure els nuvols correr...
Són les 4:46 de la matinada, un nou dia comença, a partir del que no ha estat una nit "a pedir de boca" que en diuen... Vaig algo begut i encara que les paraules i les lletres brollaven casi soles dels meus dits al teclat de la pantalla del movil, aquests fallaven al apuntar una lletra en concret.
Les llums de la vila olimpica es comencen a apagar; amb la platja neta, les llums dels tractors ara es difuminen a l'horitzo direcció a les platges del forum; el grup de joves, ara calmat, esta asentat assecant-se esperant a l'hora que surti el primer metro; la llum del far es comença a veure cada cop menys mentre el sol, encara sense despuntar, comença a il·luminar el dia tenyint els nuvols d'un color ataronjat; les onades han sepultat els meus peus fins l'altura dels turmells; i l'aroma del mar ha fet que el meu nas ara estigui despejat de mocs i pugui olorar-lo i deixar que s'endisi fins les profunditats dels meus pulmons.
Bon Dia.
Namaste and Goog Luck.
PD: Aquest text l'he escrit aquesta matinada a la platja de la vila olimpica, pero com en el movil només em deixa guardar borradors doncs el publico ara.
