Acabaven de sortir del la discoteca de torn on anaven cap de setmana; era diumenge al matí, el sol tot just començaba a despuntar per sobre el mar, illuminant amb els primers rajos el tibidabo i collserola.
Van recorrer els carrers buits sense dir una paraula, el silenci parlava per si sol, era com si cada un sapigues el que pensaba l'altre només amb una mirada...
Van pujar al metro, asseguts un al costat de l'altre, ella va arrepenjar el cap sobre la espatlla d'ell i va olorar la seva olor, que encara que habien estat tota la nit ballant, se seguia sentint aquella olor tant especial.
Quan quedaven un parell de parades per la seva parada, ella el va abraçar i va dir un petit fil de la seva dolça veu:
- No vull que s'acabi tant rapid la nit...
- Jo tampoc, petita...
- Vols pujar a casa?
- Hem... d'això...
En aquell moment el metro va parar en la seva estació i ella el va emputxar fora del vago.
- Ara ja no tens excusa...
- D'acord... cap on anem?
Quan va obrir la porta del pis, ella el va agafar per sorpresa i el va acorralar contra la paret i va tancar la porta. Alla mateix es van començar a donar petons mentre anaven capa l'habitació.
Es van estirar al llit els dos mig nús, ella va posar el cap sobre el pit d'ell i es va quedar adormida a l'instant, ell segons despres tambe va caure davant els poders de Sandman.
Es va anar despertant poc a poc, encara no habia obert els ulls, pero una olor coneguda, que li feia posar la pell de gallina i li feia que el cor bategues a mil per hora, li entraba per les foses nassals...
Va obrir els ulls lentament, ella estaba alla, com un angel caigut del cel, brillant, banyada per els rajos del migdia que entraven per els petits foradets de la persiana, no semblava real...
Mentre la miraba dormida, i li acariciaba el cabell, ella va obrir els ulls poc a poc, el va veure i va somriure; moments despres es va adonar de que tenia la galta xopa de saliva i es va incorporar de cop.
- Ho sento! No volia...
Ell li va donar un peto al front.
- No pasa res...
- Es que es tan... agradable...
Ella va tornar a posar el cap en el seu pit, ara una mica mes amunt i va a tornar a tancar els ulls.
Ell va acariciar la calida i suau pell d'ella i se la va quedar mirant, ella va moure una mica el cap, com un petit gat quan l'acaricies mentre dorm i va deixar anar aquelles paraules que se li gravarien al cap durant molts anys enlla:
-T'estimo.
Bueno, com plou cada dos per tres i hem de tornar dora, no tinc cap llibre a ma i paso de seguir enganchat a la consola mes estona, doncsem dedico a escriure...
Es algo raro, potser el lexic no esta utilitzat correctament, ni es una gran historia, i hi ha moltes faltes d'ortografia, pero son coses que vaig treient de dins i no puc fer gaire mes.
Les coses son com son...
Molt bona nit a tots i a totes.
