De matinada.

L'olor a aiguamarina s'em fica per les foses nassals fent que una extranya sensació de tranquilitat entri dins meu; entre els dits dels peus s'escorre l'arena que s'enduen les onades al tornar al mar, no molt grans a aquestes hores; una llum intermitent al fons assenyala on es situa el far, deixant veure a contrallum les boyes que subjecten la red perque no entrin meduses a la platja; trencant el monoton soroll de les onades esclatant contra la platja, un grup de joves en roba interior es llancen al mar per acabar la nit; ara fa aparició un grup de tractors que amb el començament del dia, recorrent la platja tot enportant-se les deixalles tirades arreu; iuna mica més enlla, la torre mapfre i l'hotel Ars vigilen la nit de Barcelona desde les alçades.

La vida pasa a un ritme desorbitat, me'n adono de les coses quan ja han pasat i veig que no he reaccionat correctament davant els fets, i he realitzat alguna tonteria o estupidesa sense pensar abans amb claretat i posar les cartes sobre la taula.

Durant tots aquests anys, he anat creant una carcasa en mi, amagant tots els simbols de debilitat i fragilitat en mi, intentant que la gent del meu voltant, poca pero bona, no es preocupes gaire per mi. Gairebe sempre, he donat una aparença alegre, optimista i forta que he intentat contagiar a la gent del meu voltant per tal d'ajudar-los i veurel's feliços.

Pero arriba un moment que et canses de fer de Celestina, d'ajudar a arreglar una relació,... no sóc diferent a la resta de persones, jo també tinc ganes de tenir algu a qui abraçar per les nits, per asseure'm al sofa a veure una pelicula o anar a tumbar-nos a la gespa a veure els nuvols correr...

Són les 4:46 de la matinada, un nou dia comença, a partir del que no ha estat una nit "a pedir de boca" que en diuen... Vaig algo begut i encara que les paraules i les lletres brollaven casi soles dels meus dits al teclat de la pantalla del movil, aquests fallaven al apuntar una lletra en concret.

Les llums de la vila olimpica es comencen a apagar; amb la platja neta, les llums dels tractors ara es difuminen a l'horitzo direcció a les platges del forum; el grup de joves, ara calmat, esta asentat assecant-se esperant a l'hora que surti el primer metro; la llum del far es comença a veure cada cop menys mentre el sol, encara sense despuntar, comença a il·luminar el dia tenyint els nuvols d'un color ataronjat; les onades han sepultat els meus peus fins l'altura dels turmells; i l'aroma del mar ha fet que el meu nas ara estigui despejat de mocs i pugui olorar-lo i deixar que s'endisi fins les profunditats dels meus pulmons.

Bon Dia.

Namaste and Goog Luck.




PD: Aquest text l'he escrit aquesta matinada a la platja de la vila olimpica, pero com en el movil només em deixa guardar borradors doncs el publico ara.